PAC 2.1 Modelant històries

Amb aquesta activitat es pretén conèixer el model de casos KITE de la Universitat de Missoure que es tracta de la presentació de casos portats a la pràctica que tenen una estructura de variables igual per a tots els casos introduits. El professionals pugen la descripció dels seus casos a través d’aquesta web i així es comparteixen activitats que tenen en comú l’ús de les TIC per a l’aprenentatge. 

Després de mirar els casos KITE, he descrit un cas proper a mi que té la mateixa estructura que els KITE i ho he penjat al debat de l’assignatura. Al debat hem compartit els diferents casos. D’aquesta manera hem pogut reflexionar sobre els diferents casos dels companys i també els de KITE. 

Per acabar, aquesta activitat ens ha donat a conèixer la metodologia de comunicació d’experiències com a eina per aprenendre contructivament i sginificativament i veure les possibilitats que ens donen les TIC per a treballar en xarxa i de manera col·laborativa. 

En aquest treball he afegit un apartat amb el meu cas, anomenat Sant Jordi 2012, un altre apartat on reflexiono sobre quin són els motius pels quals el meu cas conté un aprenentatge significatiu i per últim unes conclusions on reflexiono sobre un cas del debat, un cas KITE, la metodologia d’aprenentatge a través dels models de casos i el paper de les TIC en l’aprenentatge constructivista.

El cas que he fet és el següent:

Sant Jordi 2012




 


  
Síntesis del cas:  
 

  

Aquesta experiència es va dur a terme amb els
  alumnes de cicle superior de primària. Es volia treballar Sant Jordi de
  manera transversal i sobretot fer partícips als alumnes de cicle superior de
  l’organització de la festa que es celebra a l’escola. També es volia fer
  conèixer els orígens d’aquesta festa al mateix temps que es treballava
  l’expressió i comprensió a través de diferents eines TIC. 

 






 


  

INDEX

  

CONTINGUT

 

  
Context general
  

 

  
Experiència
  docent
  
5 anys
 

  
Experiència/
  nivell d’expertesa de les TIC
  

Nivell alt. Ús
  habitual  de les TIC a l’escola, ja que
  es disposa de PDI i de ordenadors portàtils. Es fan activitats JClic,
  presentacions amb Power Point, àlbums Picassa, es pengen notícies i
  activitats al blog de l’escola de Blogger, s’utilitza el programa Glogster
  per crear pòsters, etc.

 

  
Tipus
  d’escola
  
Escola pública
  d’educació infantil i primària
 

  
Localització
  centre
  
Escola rural
 

  
Connexió
  
Internet d’alta
  velocitat
 

  
Situació
  socio-econòmica
  
Mitjana-alta
 

  
Context història o cas
  

 

  
Nivell
  alumnat
  
Cicle superior (els
  nivells de 5è i 6è estan junts dins la mateixa aula)
 

  
Àrea
  
Medi natural i social,
  Llengua catalana i Llengua castellana.
 

  

 

  
Fites en la història
  

 

  
Activitats
  previstes a la sessió
  
Es tracta d’un conjunt
  d’activitats que ocupen varies sessions i que tenen com a tema central Sant
  Jordi:


-         
  Cerca d’informació per Internet, a les webs
  recomanades, sobre qui era Jordi de Capadòcia, perquè el van canonitzar i
  elaboració d’un pòster amb el programa Glogster on es reculli la informació
  més important. 

-         
  Crear un mapa amb Google Maps on s’indiqui a quins
  llocs del món va viure Sant Jordi i on es venerat.  

-         
  Presentació de la informació tenint com a suports
  visuals el mapa i el pòster davant els companys. Per a visualitzar el mapa es
  fa servir la PDI i el pòster està imprès.

-         
  Amb grups cooperatius pensar un conte inventat o
  de l’imaginari col·lectiu. Cal que aquest conte es presenti amb els suports
  que es vulgui davant tota l’escola el dia de Sant Jordi que es fa un
  festival. Això forma part de l’activitat Marató
  de contes on cada grup de nens de l’escola explica un conte mentre els
  companys l’escolten.

-         
  Cal portar un llibre de casa que els agradi molt
  per a l’activitat compartir contes.
  El dia de Sant Jordi els alumnes posen taules al pati decorades amb elements
  de Sant Jordi i allí posen el llibres que s’han de compartir. Tots els
  alumnes de l’escola passegen pel pati mirant els llibres i llegint-los i
  n’escullen un que els agrada per endur-se’l. Llavors els secretaris de cada
  taula anoten en un full Excel qui s’emporta cada llibre durant una setmana.

-         
  Els encarregats del blog d’escola d’aquesta
  setmana, han anat fent fotografies i recollint informació, ara és l’hora de
  penjar tot això al blog. Els encarregats ho pengen i entre tot el grup classe
  ho corregim i ho millorem.

 

  
Nivell
  aprenentatge esperat
  

Ser capaç de navegar
  per Internet i trobar la informació necessària, comprendre la informació,
  saber-la resumir i exposar davant els companys. Ser original a l’hora de
  presentar el conte o de crear el pòster. Saber utilitzar les diferents
  aplicacions TIC. 

 

  
Normes
  

Respectar els
  companys, cuidar el material, seguir les instruccions de la mestra, ser
  ordenat i puntual a l’hora de presentar la feina.

 

  

 

  
Activitats de la història
  

 

  
Tecnologies
  utilitzades a la sessió
  

Ordinadors i pissarra
  digital. Programes i aplicacions com: Excel, Google Maps, Glogster, Blogger i
  Picassa.

 

  
Raó d’us
  de les tecnologies
  

S’han utilitzat per la
  necessitat de cerca d’informació, de trobar suports per fer la exposició de
  la informació davant els companys, d’emmagatzemar i organitzar informació
  d’interès i de fer públiques les activitats a tota la comunitat educativa. 

 

  
Naturalesa
  de les activitats
  

Activitats d’expressió
  escrita i d’expressió oral, de teatralització, de cerca d’informació i de
  manipulació de la informació i de cooperació i interacció amb el grup. 

 

  
Dificultats
  detectades
  

Problemes momentanis
  amb la connexió d’Internet i problemes de comportament i d’organització entre
  els components dels grups.

 

  
Ajuda/col·laboració
  emprada
  

Entre els companys
  s’ajuden ja que les activitats totes són en grups. La mestra fa de guia de
  les activitats, resol dubtes i ajuda als membres del grup amb els problemes
  de comunicació i organització.

 

  
Rol
  professor
  

El professor explica
  el funcionament de les activitats i del programes, gestiona el temps i
  s’assegura de que tots els alumnes participin i s’impliquen, resol dubtes i
  orienta l’alumnat, fa un seguiment i avaluació de l’activitat. 

 

  
Rol alumne
  

L’alumne és
  protagonista del seu aprenentatge, cercant la informació de manera autònoma,
  creant materials audiovisuals al seu gust, fent produccions orals i escrites
  planificades per ell mateix. També fa una presa de decisions i planificació
  conjunta amb els membres del grup i un repartiment equitatiu de
  responsabilitats dins del grup. 

 

  



 

  
Resultats
  



 

  
Observacions
  

Els alumnes han estat
  motivats i han tingut interès en realitzar les activitats, però convé estar
  molt pendents del seu aprenentatge, ja que els costa entendre’s amb el grup i
  la seva atenció es dispersa perquè són activitats molt obertes. Estaria bé
  comptar amb el suport d’un altre mestre la pròxima vegada.

 

  
Avaluació
  aprenentatge 
  

El treball s’avalua a
  partir de l’observació sistemàtica i dels treballs resultants. S’ha avaluat:
  la implicació amb el grup, l’ús de les TIC i el tractament del material,
  l’expressió escrita i oral, la creativitat en la presentació dels treballs i
  la tasca del mestre i l’eficàcia i funcionament de les activitats.

 

  
Lliçó
  apresa pel professor
  

Determinades maneres
  d’organitzar la classe com els grups cooperatius requereixen de temps per a
  que els alumnes s’acostumin a treballar en equip i de l’ajuda d’algun mestre
  més.

Com més actives siguin
  les activitats, més significatiu és l’aprenentatge i més motivant. 

És important fer
  activitats obertes per donar ales a la seva creativitat i imaginació, ja que
  han creat treballs molt originals.

 

 


  




HISTÒRIA COMPLETA

 



Entrevistadora: Per què heu escollit treballar Sant Jordi?

Mestra: Sembla que és un tema molt típic i que els alumnes ja el coneixen, més si són de cicle superior, però no és així. Els alumnes ja han treballat aquest tema abans, però el treball s’ha centrat en la llegenda de Sant Jordi i no amb els orígens de la festa i motius de la tradició com ho fem ara. A més, és una activitat molt propera als alumnes per la qual cosa els interessa i és un tema del que se li pot treure molt suc per a treballar la llengua. 

Entrevistadora: Quin era l’objectiu principal d’aquesta activitat?

Mestra: L’objectiu des de l’àrea de medi era conèixer els orígens de la festa de Sant Jordi. Des de les àrees de llengua volíem treballar l’expressió i la comprensió i el tractament de la informació i exposició de la mateixa. La nostra metodologia d’escola és treballar a base de fils conductors, és per això que treballem aquest tema de manera transversal. 

Un altre objectiu era fer-ho de manera que es motivés als alumnes, per això vam escollir els grups cooperatius i les eines TIC, per fer un aprenentatge més actiu.

També volíem donar a conèixer el nostre a treball a la comunitat educativa, ja que tenim un blog i sovint ho fem amb activitats com aquesta que es fan a nivell de centre.

Entrevistadora: Per què has considerat important incloure les TIC dins aquest treball?

Mestra: Des de l’escola considerem interessant treballar les TIC, ja que són una eina del futur, que els nostres alumnes han de conèixer per adaptar-se al món laboral, apart els alumnes es senten motivats amb el seu  ús i aconseguim que siguin més autònoms. 

Entrevistadora: De quins recursos disposeu al centre per treballar les TIC?

Mestra: Tenim portàtils i ordenadors de taula i la pissarra digital. A més, disposem de les activitats online de les webs del Departament d’Educació i dels programes i aplicacions que ens recomanen a la web www.edu365.cat .  En les reunions de claustre sovint comentem quines aplicacions anem utilitzant perquè estem descobrint tot un món a través d’aquesta web i resulta útil compartir informació amb la resta de professorat per a després aplicar-ho a la nostra classe.

Entrevistadora: Per què has utilitzat la metodologia de grups cooperatius?

Mestra: L’utilitzo perquè és molt útil per a l’aprenentatge ja que els alumnes comparteixen els dubtes entre   els membres del grup i aprenen a ajudar-se, a comunicar els problemes que van sorgint, a entendre’s, a 

prendre decisions comunes, etc. Tot i això, no és fàcil implantar-la perquè els alumnes necessiten temps per adaptar-se, els costa planificar la feina i organitzar les responsabilitats. Has d’estar pendent de com fan la 

feina perquè sovint hi ha alumnes que no contribueixenprou al grup o que tracten malament als companys. 

De moment estem acostumant-nos a aquesta metodologia i creiem que aviat els alumnes sabran treballar 

millor amb grup.

Entrevistadora: S’han motivat els alumnes?

Mestra: Si que s’han motivat perquè els agrada molt treballar amb les TIC i en grup. Apart, Sant Jordi és un tema que els interessa perquè el celebrem molt a l’escola. El fet de participar amb la festa sent ells els grans de l’escola i els que han fet de secretaris a l’activitat de compartir contes i a la de penjar les activitats al blog els fa sentir protagonistes i els motiva a fer la feina millor, perquè es senten com els mestres dels més petits.

Comparació dels dos mapes de conceptes sobre la relació entre Ciència, Tecnologia, Societat i Educació

Després d’haver fet una lectura sobre el bloc “La construcció de models per al canvi conceptual” i del Cas 3. Creació de models a classe (la classe de literatura britànica) he comprés la idea d’aquesta PAC1, que es començava amb una avaluació inicial per a fer èmfasi sobre els aspectes que desconeixíem del tema tractat i així poder atendre millor a aquestes mancances. Començar fent una avaluació de les idees prèvies ens ha permès conèixer quines dificultats teníem, consultar informació per eliminar aquestes mancances i possibles idees errònies que teníem i reflexionar sobre el procés d’aprenentatge.

Per aconseguir un aprenentatge significatiu, cal fer un treball de construcció del coneixement i això és el que hem fet amb la construcció d’una mapa conceptual en aquesta PAC. El mapa conceptual ens serveix com a model mental, perquè l’hem construït nosaltres mateixos i conté les idees principals del mòdul 1 i de l’article organitzades de manera coherent. Els coneixement té diverses presentacions, en aquest cas hem passat el coneixement que teníem que era escrit, organitzat amb apartats i paràgrafs (article i mòdul) a un coneixement visual (el mapa conceptual). Com de més maneres podem representar la informació, significa que més significatiu ha estat l’aprenentatge, és a dir, que s’ha fet un canvi conceptual. Amb les eines informàtiques, com en aquest cas, el Cmaps, podem implicar els nostres alumnes conceptualment, fent que representin els seus coneixements.

La lectura del cas 3 m’ha permès fer una autoavaluació del meu propi procés d’aprenentatge. En el moment que vaig entregar l’avaluació inicial vaig entregar unes preguntes poc desenvolupades i un mapa conceptual que recollia totes les idees tractades amb pocs conceptes i relacions, ja que encara no coneixia prou el tema d’estudi. Després d’haver analitzat les fonts de consulta puc fer una crítica dels meus coneixements inicials. En l’apartat anterior he explicat com han variat les meves idees des del inici fins al final del procés d’aprenentatge. En aquest apartat vull fer una reflexió sobre com vaig fer el mapa conceptual i com l’he millorat ara.

El mapa inicial contenia poques proposicions, hi havia poques incrustacions, és a dir, exemples, hi havia pocs conceptes subordinats, una dependència excessiva de tipus d’enllaços concrets, en canvi, en el segon mapa hi ha moltes relacions entre els nodes, la jerarquia entre conceptes està molt clara amb l’ús dels colors i les fletxes, la posició central que ocupen els conceptes principals d’estudi està ben indicada ja que hi ha molts enllaços directes que en surten i entren, i els exemples també hi estan presents. En definitiva, el mapa conceptual té millor estructura i conté més informació perquè el meu coneixement sobre tecnologia, ciència i societat ha millorat. Com més clars tens els conceptes, més fàcil és representar-los i l’important és conèixer maneres de fer-ho i saber facilitar-ho als nostres alumnes. 

Aquest és el nou mapa conceptual:

Reflexions i canvis conceptuals

Com a primera miniactivitat de la PAC 1 se’ns va demanar fer una avaluació inicial sobre els nostres coneixements previs de l’assignatura. Considero que em fa resultar difícil perquè desconeixia bastant com es relacionava la tecnologia amb el context i les altres disciplines. Però després d’haver llegit el mòdul de l’assignatura, l’article de Domenèch i Tirado, els materials del debat i les aportacions dels companys, penso que els meus esquemes de coneixement vers les TIC han variat i ara si estan fonamentats amb bases teòriques i ja no provenen només de la meva visió subjectiva, com els de l’avaluació inicial.

Aquestos materials treballats m’han fet reflexionar sobre la  concepció que tenia de les noves tecnologies i he modificat algunes de les idees prèvies que tenia i que havia respost erròniament a l’avaluació inicial. Alguns dels canvis conceptuals que he experimentat són els següents:

Reflexions sobre la relació entre la ciència, la tecnologia i la societat:

Com he dit abans, la nostra societat ha sofert molts canvis, a nivell econòmic, organitzatiu, polític, educatiu, etc. És fàcil conèixer els canvis, però no tan analitzar-ne les causes. La meva visió de les causes que originen canvis profunds en la nostra societat ha variat després de consultar el material. Aquestos canvis són deguts a el pas d’una societat industrial a la societat de la informació en la que és indispensable la gestió, la transferència i la manipulació de la informació i del coneixement. La nostra societat s’ha globalitzat, i en conseqüència, ha hagut molts de canvis en els mercats, en la producció, en la comunicació, etc. La tecnologia ens dóna resposta a aquestos canvis oferint eines i processos per resoldre els nous problemes que puguin aparèixer. Per això, els canvis en la societat han produït canvis en la tecnologia i la ciència.

Mai havia considerat que el progrés en el coneixement tecnològic i el científic eren garantia de progrés econòmic i social. Després de veure el projecte educatiu que es duu a terme al Perú amb les comunitats d’aprenentatge difereixo d’aquesta opinió, ja que l’educació que reben els alumnes, la considero de molta qualitat i, per tant, pot ser un gran motor per al progrés del país, encara que les TIC no apareguin en la seva educació. La tecnologia i la ciència són un recurs que considerem com a imprescindible en la societat capitalista en la que vivim, però altres societats en una altra visió de la vida, veuen les TIC com un recurs més i no com la base del seu desenvolupament. Per a nosaltres seria impossible viure sense els avenços científics i tecnològics, ja que són la base de la nostra economia i progrés, possiblement la seva desaparició provocaria un retard per a la societat europea.

Un altre fet a comentar és que considerava que com la tecnologia tenia fonamentació científica, era garantia de neutralitat ideològica, però no és així. Com que la tecnologia va lligada als valors que marca el sistema sociopolític i les creences i actituds dels qui participen en el procés tecnològic, aquests valors fan incidència directa en el desenvolupament tecnològic i per tant, hi ha una ideologia que condiciona la tecnologia. Per això, és tant important el context i la societat en l’evolució tecnològica. El desenvolupament tecnològic i científic van lligats a la societat en la que es desenvolupen, responent a les característiques d’aquesta, segons J.Cabero (2001).

A través de les intervencions al debat, he pogut interioritzar més els conceptes de determinisme tecnològic i el determinisme social. La idea de que el progrés és unidireccional, com en el determinisme tecnològic en que el progrés científic comporta progrés tecnològic, llavors arriba el progrés econòmic i finalment la millora social, és una perspectiva descontextualitzada de la realitat. En canvi, hi ha un corrent anomenat “Ciència, tecnologia i societat” que si que estableix les relacions de interdependència entre tecnologia i societat. La innovació tecnològica apareix en un context social determinat, la tecnologia i la societat estan interrelacionades i totes dues influencien l’altra.

Reflexions sobre l’educació i la influència de les TIC:

Les aportacions al debat i la bibliografia del debat m’ha fet replantejar la manera de veure l’educació. Per exemple, pel que fa a com s’adquireix el coneixement, abans es tenia la idea de que el mestre havia de fer una explicació en la que transmetia el coneixement, els alumnes escoltaven i anaven incorporant informació als seus esquemes mentals. En canvi, en l’actualitat, l’idea d’aprendre ha variat, enlloc de fer classes magistrals, convé fer dinàmiques per a generar conflictes de pensament en l’alumne, fer que l’alumne es pregunti i busqui les respostes al seu entorn, plantejar problemes a resoldre, etc. És a dir, no es tracta de que l’alumne sàpiga reproduir informació que ha après, sinó que es tracta d’aprendre estratègies que facin que pugui adaptar els coneixements adquirits a qualsevol context diferent, això és el que anomenem ser competent.

A més, aquesta nova concepció de l’aprenentatge modifica la idea que es tenia del rol del mestre i l’alumne, així que el mestre no és el transmissor del coneixement, sinó  que és el guia que planteja situacions-problema a l’alumne i li ofereix recursos per a resoldre-les i l’alumne passa de ser un subjecte pacient, que només escolta, a un aprenent actiu que protagonitza el seu procés d’aprenentatge, que es planteja preguntes i busca les solucions.

L’organització de l’aula varia, perquè resulta fonamental la interacció entre els alumnes per construir conjuntament el coneixement. Així que els debats i els grups cooperatius són fonamentals per garantir la interacció entre els iguals.

L’aprenentatge també ha d’estar contextualitzat, així que convé que l’escola sigui un aprenentatge per a la vida i no descontextualitzat d’ella. Per tant, caldrà incloure les TIC en el procés d’ensenyament aprenentatge. En un dels vídeos del debat, apareixen un conjunt d’alumnes reiterant que els seus professors no coneixen les noves tecnologies, que mai les fan servir a classe, però que la societat ha canviat, ja que els alumnes cada dia utilitzen durant moltes hores dispositius informàtics i multimèdia. Els alumnes així demanen a crits que l’ensenyament estigui contextualitzat, volen aprendre amb les TIC. Tanmateix, hem comentat que no hem de convertir les TIC en la base educativa, sinó que han de ser un recurs, dels molt que hi ha per arribar a l’aprenentatge.  Els llibres de text, també són un recurs, que no ha de ser la base o el recurs únic d’aprenentatge, sinó que com les noves tecnologies, ha de ser un recurs que es complementi amb d’altres.

En el debat també s’ha plantejat el tema de la competència digital, si ha de ser transversal o hauria de ser una àrea. Des del meu punt de vista, continuant amb el que he argumentat abans, les TIC com a recurs d’aprenentatge, s’haurien d’emprar en les diferents àrees, per tant haurien de ser transversals i no són una àrea de coneixement.