Reflexions i canvis conceptuals

Com a primera miniactivitat de la PAC 1 se’ns va demanar fer una avaluació inicial sobre els nostres coneixements previs de l’assignatura. Considero que em fa resultar difícil perquè desconeixia bastant com es relacionava la tecnologia amb el context i les altres disciplines. Però després d’haver llegit el mòdul de l’assignatura, l’article de Domenèch i Tirado, els materials del debat i les aportacions dels companys, penso que els meus esquemes de coneixement vers les TIC han variat i ara si estan fonamentats amb bases teòriques i ja no provenen només de la meva visió subjectiva, com els de l’avaluació inicial.

Aquestos materials treballats m’han fet reflexionar sobre la  concepció que tenia de les noves tecnologies i he modificat algunes de les idees prèvies que tenia i que havia respost erròniament a l’avaluació inicial. Alguns dels canvis conceptuals que he experimentat són els següents:

Reflexions sobre la relació entre la ciència, la tecnologia i la societat:

Com he dit abans, la nostra societat ha sofert molts canvis, a nivell econòmic, organitzatiu, polític, educatiu, etc. És fàcil conèixer els canvis, però no tan analitzar-ne les causes. La meva visió de les causes que originen canvis profunds en la nostra societat ha variat després de consultar el material. Aquestos canvis són deguts a el pas d’una societat industrial a la societat de la informació en la que és indispensable la gestió, la transferència i la manipulació de la informació i del coneixement. La nostra societat s’ha globalitzat, i en conseqüència, ha hagut molts de canvis en els mercats, en la producció, en la comunicació, etc. La tecnologia ens dóna resposta a aquestos canvis oferint eines i processos per resoldre els nous problemes que puguin aparèixer. Per això, els canvis en la societat han produït canvis en la tecnologia i la ciència.

Mai havia considerat que el progrés en el coneixement tecnològic i el científic eren garantia de progrés econòmic i social. Després de veure el projecte educatiu que es duu a terme al Perú amb les comunitats d’aprenentatge difereixo d’aquesta opinió, ja que l’educació que reben els alumnes, la considero de molta qualitat i, per tant, pot ser un gran motor per al progrés del país, encara que les TIC no apareguin en la seva educació. La tecnologia i la ciència són un recurs que considerem com a imprescindible en la societat capitalista en la que vivim, però altres societats en una altra visió de la vida, veuen les TIC com un recurs més i no com la base del seu desenvolupament. Per a nosaltres seria impossible viure sense els avenços científics i tecnològics, ja que són la base de la nostra economia i progrés, possiblement la seva desaparició provocaria un retard per a la societat europea.

Un altre fet a comentar és que considerava que com la tecnologia tenia fonamentació científica, era garantia de neutralitat ideològica, però no és així. Com que la tecnologia va lligada als valors que marca el sistema sociopolític i les creences i actituds dels qui participen en el procés tecnològic, aquests valors fan incidència directa en el desenvolupament tecnològic i per tant, hi ha una ideologia que condiciona la tecnologia. Per això, és tant important el context i la societat en l’evolució tecnològica. El desenvolupament tecnològic i científic van lligats a la societat en la que es desenvolupen, responent a les característiques d’aquesta, segons J.Cabero (2001).

A través de les intervencions al debat, he pogut interioritzar més els conceptes de determinisme tecnològic i el determinisme social. La idea de que el progrés és unidireccional, com en el determinisme tecnològic en que el progrés científic comporta progrés tecnològic, llavors arriba el progrés econòmic i finalment la millora social, és una perspectiva descontextualitzada de la realitat. En canvi, hi ha un corrent anomenat “Ciència, tecnologia i societat” que si que estableix les relacions de interdependència entre tecnologia i societat. La innovació tecnològica apareix en un context social determinat, la tecnologia i la societat estan interrelacionades i totes dues influencien l’altra.

Reflexions sobre l’educació i la influència de les TIC:

Les aportacions al debat i la bibliografia del debat m’ha fet replantejar la manera de veure l’educació. Per exemple, pel que fa a com s’adquireix el coneixement, abans es tenia la idea de que el mestre havia de fer una explicació en la que transmetia el coneixement, els alumnes escoltaven i anaven incorporant informació als seus esquemes mentals. En canvi, en l’actualitat, l’idea d’aprendre ha variat, enlloc de fer classes magistrals, convé fer dinàmiques per a generar conflictes de pensament en l’alumne, fer que l’alumne es pregunti i busqui les respostes al seu entorn, plantejar problemes a resoldre, etc. És a dir, no es tracta de que l’alumne sàpiga reproduir informació que ha après, sinó que es tracta d’aprendre estratègies que facin que pugui adaptar els coneixements adquirits a qualsevol context diferent, això és el que anomenem ser competent.

A més, aquesta nova concepció de l’aprenentatge modifica la idea que es tenia del rol del mestre i l’alumne, així que el mestre no és el transmissor del coneixement, sinó  que és el guia que planteja situacions-problema a l’alumne i li ofereix recursos per a resoldre-les i l’alumne passa de ser un subjecte pacient, que només escolta, a un aprenent actiu que protagonitza el seu procés d’aprenentatge, que es planteja preguntes i busca les solucions.

L’organització de l’aula varia, perquè resulta fonamental la interacció entre els alumnes per construir conjuntament el coneixement. Així que els debats i els grups cooperatius són fonamentals per garantir la interacció entre els iguals.

L’aprenentatge també ha d’estar contextualitzat, així que convé que l’escola sigui un aprenentatge per a la vida i no descontextualitzat d’ella. Per tant, caldrà incloure les TIC en el procés d’ensenyament aprenentatge. En un dels vídeos del debat, apareixen un conjunt d’alumnes reiterant que els seus professors no coneixen les noves tecnologies, que mai les fan servir a classe, però que la societat ha canviat, ja que els alumnes cada dia utilitzen durant moltes hores dispositius informàtics i multimèdia. Els alumnes així demanen a crits que l’ensenyament estigui contextualitzat, volen aprendre amb les TIC. Tanmateix, hem comentat que no hem de convertir les TIC en la base educativa, sinó que han de ser un recurs, dels molt que hi ha per arribar a l’aprenentatge.  Els llibres de text, també són un recurs, que no ha de ser la base o el recurs únic d’aprenentatge, sinó que com les noves tecnologies, ha de ser un recurs que es complementi amb d’altres.

En el debat també s’ha plantejat el tema de la competència digital, si ha de ser transversal o hauria de ser una àrea. Des del meu punt de vista, continuant amb el que he argumentat abans, les TIC com a recurs d’aprenentatge, s’haurien d’emprar en les diferents àrees, per tant haurien de ser transversals i no són una àrea de coneixement.