Per a adaptar-se a les necessitats de la
societat actual, l’escola s'ha de flexibilitzar i ha de desenvolupar vies
d'integració de les tecnologies de la informació i la comunicació en els processos
d’ensenyament i aprenentatge.
Paral·lelament, cal aplicar una nova
concepció dels alumnes, presentant als alumnes com a aprenents actius, com
també canvis de rol en els professors i alumnes, intercanviant els rols
d’ensenyant i aprenent.
A més, cal fer canvis en relació als
sistemes de comunicació i al disseny i la distribució de l'ensenyament. Tot
això implica, al seu torn, flexibilitzar l’aprenentatge.
En aquest projecte hem volgut fer això. Els
alumnes necessitaven d’un canvi d’estratègies d’aprenentatge per a estar més
motivats i en aquest projecte hem modificat la metodologia habitual amb la que
es presentava la informació a la classe de plàstica. Hem introduït les noves
tecnologies i això ens ha permès rescatar l’interès dels alumnes en mostrar-se
participatius, ha facilitat vies de comunicació i d’accés a la informació, ens
ha permès manipular la informació per organitzar-la i exposar-la i ens ha
permès treballar de manera col·laborativa. Amb tot, hem aconseguit
contextualitzar les activitats, fer un aprenentatge constructiu i reflexiu per
aconseguir així que els alumnes arribin a un aprenentatge significatiu.
En definitva, les TIC són unes eines que permeten
als alumnes estar en contacte amb les eines del futur i fem una educació més
lligada als canvis que està experimentant la nostra societat. Ens proporcionen
moltes utilitats per dissenyar noves metodologies que puguin atreure l’interès
dels alumnes i que ens permetin arribar a l’aprenentatge de manera molt lúdica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada